Web del parc natural de cabanes-torreblanca
El Prat deTorreblanca és una estreta franja de terreny de marenys i pantans formada per depòsits quaternaris. Este espai natural està situat en la plana costanera que s'estén entre els termes municipals de Torreblanca i Cabanes, quedant limitada per la serra d'Irta i la serra de les Santes.
El paisatge característic del Prat és el propi d'una zona humida litoral, separada del mar per un cordó de graves i cudols amb algunes zones de platja arenosa.

Miradors
En la zona de Torreblanca s'han instal·lat diferents miradors des dels quals es poden observar les llacunes: es tracta d'una antiga albufera tancada per un cordó litoral de graves i cantells, colmatada per sediments de caràcter al·luvial. L'existència darrere del cordó litoral d'un depòsit quaternari de torberes procedent de sediments deltaics i costaners, amb una potència màxima de 4,5 metres. Dins del casc urb'a de Torrenostra s'ha obert l'edifici "ESPAI NATURA" que en aquests moments alberga l'Oficina de Turisme, i en la part superior de l'edifici es troba un mirador amb les millors vistes de tot el Parc Natural.

Fauna
La fauna del Parc Natural posseïx gran importància, ja que es poden trobar espècies endèmiques com la cabriola (Palaemonetes zariquieyi), el fartet (Aphanius iberus) o el samaruc (València hispanica). Les aus són el grup faunístic millor representat en el Prat, destacant entre l'avifauna nidificant la colònia més important de la Comunitat Valenciana d'una escassa i amenaçada espècie com la carregada (Glarèola Pratincola); de gran interés és també l'esparver cendrós (Circus pygargus), la xitxarra mostatxuda real (Acrocephalus melanopogon), que presenta en el Parc natural una de les seues majors poblacions ibèriques, la camallonga (Himantopus Himantopus), l'agró roig (Ardea purpurea), el corriol patinegre (Charadrius alexandrinus), el sivert (Netta rufina) o la focha (Fulica atra).
Entre les aus invernants, podem destacar la presència habitual de la corba marina grossa (Phalacrocorax carbó), arpella de marjal (Circus aeruginosus), l'aligot comú (Buteo buteo), el blauet (Alcedo atthis) o el pardal borinot (Remiz pendulinus). Esta succinta relació es completa amb les aus que visiten el Prat durant els seus viatges migratoris com el sarset carretassa (Anas querquedula), l'àguila pescadora (Pandion heliaetus), el corriol gris (Pluvialis squatarola) o el còlbit roquer (Oenanthe oenanthe), entre altres.

Vegetació
Trobem, fonamentalment, tres grups de comunitats vegetals: les dels saladars, les pròpies del cordó litoral i les aquàtiques i palustres
Cal destacar la presència en el Prat d'espècies de flora amb una distribució molt localitzada a la Comunitat Valenciana, com el ginebre marí (Juniperus oxycedrus subs. Macrocarpa), l'aristolòquia de flor groga (Aristolochia clematitis), la saladilla fina (Limonium angustebracteatum) o inclús endemismes exclusivament valencians com la ruda de marjal (Thalictrum maritimum).